Moltes treballadores fan més hores del que estableix el seu contracte. La seva jornada laboral no acaba quan han fet les hores que marca el conveni de l’empresa externa que els paga la nòmina, sinó quan han netejat totes les habitacions que determina l’encarregat de l’hotel. De manera que, per exemple, al seu contracte posa que treballen sis hores però a la pràctica n’acaben fent més; totes les necessàries per acabar les habitacions que els assignen des de l’hotel. Tanmateix, les ‘Kellys’ denuncien que no els reconeixen ni els paguen aquestes hores extres.

Demostrar aquesta pràctica il·lícita no és fàcil. En paraules de l’advocada laboralista Anna Abrain, “no hi ha mecanismes de control eficaços” i, les empreses tenen total impunitat. De fet, afegeix, “hi ha situacions en què les empreses obliguen les cambreres a signar un registre d’hores que no fan”.

Una solució per evitar aquest excés de feina, seria que s’apliqués un estudi de prevenció de riscos, que determinés quines tasques ha de fer cada treballadora en un temps determinat. Això hauria d’anar acompanyat d’una inspecció de treball que funcionés, ja que en paraules de l’advocat Jordi Juan “ara no hi ha un control real”. Una cambrera de pis, que prefereix mantenir l’anonimat, ho reafirma. “Quan venen els de riscos laborals, nosaltres ja ho sabem. Aquell dia podem estar 30 minuts fent un llit quan mai no és així. A més a més, aquell dia tenim líquids nous, guants, genolleres… De tot. És un ‘paripé’”.