0
0
Les pastilles les ajuden a curt termini, però a la llarga aquesta sobrecàrrega els passa factura. En paraules de l’advocat Jordi Juan, “la intensificació del treball de neteja fa que a l’edat de 35 o 40 anys, sigui un col·lectiu que presenta unes taxes de baixes laborals i seqüeles físiques molt elevades”. I arriba un moment, entre els 50 i el 55 anys, “en què han patit tanta sobrecàrrega de treball, que el seu cos peta” apunta l’advocada laboralista Anna Abrain.
Quan passa això, moltes treballadores eviten agafar la baixa per por a ser acomiadades. La seguretat social no reconeix les seves malalties com a professionals, sinó com a comunes. “Les lesions que pateixen aquestes dones són artitris, lumbàlgies o dolors de musculatura, amb les quals no poden treballar, però és molt difícil provar que hi ha una relació causal entre malaltia i activitat laboral” explica l’advocada. Jordi Juan s’hi suma i denuncia que “hi ha una clara concertació entre empreses i mútues per defugir la seva responsabilitat i negar la vinculació entre els motius de baixa de les cambreres i el nexe amb la relació laboral”.
En aquests casos, es troben en situacions d’indefensió, afegeix Abrain. “Intenten allargar la baixa perquè les lesions no els permeten treballar, però des de l’Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) les persegueixen perquè tornin a la feina, ja que segons els seus paràmetres no tenen una malaltia greu”. Com no poden tornar-hi, aquestes treballadores acaben expulsades del mercat de treball molt abans de la seva edat de jubilació. El fet de tenir un contracte laboral a temps parcial -com sol passar normalment- provoca que tinguin un atur de curta durada, si en tenen. A més, perden el dret a la jubilació anticipada perquè no poden acreditar suficients anys cotitzats.
Mapa col·laboratiu de l'explotació als hotels de BCN elaborat a la biblioteca pública de Trinitat Vella en col·laboració amb les 'Kellys'
Aquest és el cas de la Míriam. Va agafar la baixa perquè va començar a sentir que les mans no li responien. En no reincorporar-se a la feina passades dues setmanes, l’empresa per qui treballava la va acomiadar. Després de moltes proves mèdiques, li han diagnosticat una hèrnia discal i artritis a les mans, però no se li ha reconegut com una baixa laboral.
La feina de neteja és eminentment física. Els moviments repetitius i els desplaçaments constants marcats per la pressió del rellotge són el seu dia a dia. Al Hilton Diagonal Mar, un hotel de cinc estrelles on l’habitació més petita és de 45 metres quadrats, les cambreres externalitzades han de fer 30 habitacions en un màxim de vuit hores. Així doncs, tenen 16 minuts per deixar l’habitació impecable. Per aguantar el ritme i fer front a l’estrès, moltes treballadores s’acaben automedicant.
“Amb l’externalització es cobra menys, però la principal preocupació al grup no és el sou, és la salut” explica Isabel Cruz, portaveu de les Kellys Barcelona. La desregulació de les empreses multiserveis sovint es tradueix en un augment d’hores de servei i reducció de descansos, cosa que augmenta el desgast físic comú a totes les cambreres de pis.
Les Kellys
Subcontractacions
Salut
Drets
Lluita