0

DSC_0069.JPG

Lluita

 

Fins ara, les reclamacions de les 'Kellys' no han provocat cap canvi a nivell pràctic. La seva situació laboral continua sent igual de precària. Tot i això, la lluita sí ha significat una transformació en la percepció i l’actitud d’aquest col·lectiu. Tant la Vania com la Míriam constaten que l’autoorganització ha modificat la concepció que elles mateixes tenien dels seus problemes.

L'empoderament individual i col·lectiu de les 'Kellys' a través de l'autoorganització

 

La creixent presència mediàtica de les 'Kellys' i la seva participació en actes reivindicatius transversals -com la manifestació del 8 de març-, per anar teixint xarxes i aliances, visibilitzen el col·lectiu. Es senten amb força per fer guanyar valor a la seva feina, aconseguir una millora de les condicions laborals i evidenciar que sense elles l’hotel no segueix endavant perquè cap client no vol trobar-se amb una habitació en males condicions. Amb aquesta tasca mediàtica “poden revertir el valor que se li dóna a totes aquestes feines”, diu Anna Abrain, perquè “la gent vegi que les tasques de cura realment sostenen la societat”.

Cada dimecres a la tarda el grup de les 'Kellys' BCN es reuneix en assemblea

Però aquests esforços també van acompanyats de dificultats. “Ens trobem en un sector on els antecedents de pressió col·lectiva són molt escassos, mínims”, constata Jordi Juan, la qual cosa “dificulta molt que es puguin organitzar i que puguin donar resposta”. L’advocat del Col·lectiu Ronda afegeix que les dificultats “s’agreugen per l’externalització en el fet que el seu interlocutor no és el seu empresari real”. També cal destacar que entre el col·lectiu de cambreres de pis encara són una minoria les que fan el pas d’entrar en la lluita.

"Si les 'Kellys' trenquen amb les barreres tindran molt potencial per qüestionar moltes coses"

“Moltes tenen por de ser acomiadades”, constata la Vania, i el fet que “cada dia vinguin companyes noves, que al dia següent no tornen” fa difícil que totes les cambreres de pis es sentin part del col·lectiu. A més, la majoria són “dones migrades”, explica Jordi Juan, i que siguin nouvingudes implica que moltes d’elles desconeguin “quins són els drets bàsics que poden exercir”. Totes aquestes “barreres” fan que sigui complicat exercir eines de pressió col·lectiva però Anna Abrain confia que “si les trenquen”, les ‘Kellys’ tindran “molt potencial per qüestionar moltes coses”.    

Les Kellys

 

Subcontractacions

Drets

Salut

Lluita